A PALAFRUGELL NO ES FA RES
Quantes vegades no hem sentit la frase: «a Palafrugell, no es fa res». Segurament qui ho diu té raó. A Palafrugell no es
dona la benvinguda al primer sol de l’any, el primer lloc de Catalunya des d’on es pot veure, amb xocolata desfeta i ballada de sardanes, després d’una nit de gresca que comença amb les campanades d’any nou des de la plaça de l’Església. No es fan activitats de Nadal. No es reben els Reis Mags ni per terra ni per mar.
No hi ha més de 40 associacions esportives que omplen les instal·lacions del poble cada cap de setmana amb entre 20 i 30 equips de totes les categories. No s’organitzen curses amb milers de participants per recaptar fons per la lluita contra el càncer, com l’Oncotrail.
No som ciutat educadora ni tenim un projecte educatiu de 360º. No tenim un passaport Edunauta que incentivi els 1.500 alumnes de primària a participar en activitats extraescolars i en família. No es promou la robòtica fora de l’escola amb una aula municipal ni amb el programa Palarobòtica. No hi ha un projecte de mentoria. No es convoquen premis com el Mestre Sagrera, la mostra de pintura Rodolfo Candelaria, de redacció en llengua anglesa Tom Sharpe, un premi de fotografia Palafrugell és educació o el Josep Pallach d’articles periodístics sobre transversalitat educativa.No hi ha un centre de formació de persones adultes que doni servei a prop de 1.000 alumnes anualment.
No hi ha equipaments culturals que tinguin una agenda constant com el Museu del Suro de Catalunya, el Teatre, la Biblioteca o l’Arxiu Municipal, la Fundació Josep Pla o el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas. No hi ha un centre cívic com Gan Genís. No hi ha música en viu. No hi ha el Festival de Cap Roig. No hi ha la Cantada d’Havaneres que dona el tret de sortida de l’estiu a Catalunya. No hi ha un Festival de Jazz. No hi ha concerts de Festa Major, ni concerts per Flors i Violes. L’Escola de Música no organitza cap activitat amb els seus alumnes per omplir de bon ritme els carrers o l’auditori de l’Energia. No hi ha entitats entossudides amb recuperar les mostres de cultura popular com els gegants i els esbarts.
Segurament, si tinguéssim més entitats veïnals, més associacions com Oohx!gen, més AFAs, més persones apassionades en les seves aficions, una administració amb més recursos, a Palafrugell es podrien fer més coses per tothom. Fins i tot, podríem ser l’única població que, desafiant la censura i les prohibicions, ens l’empesquéssim per celebrar el carnaval però disfressat sota el nom de Festes de Primavera.
A Palafrugell doncs, no es fa res? Segur?
Can Bech 83 – Juliol/Agost/Setembre 2025 – Opinió Política – Pàgina 8